Sóc dolent. Això ja ho sé.
No faig bon sabor.
Al llarg de la teua vida
en provaràs molts com jo.
Et diran que em deixes,
i et diran tot el contrari.
Et diran que sense mi viuràs millor.
I també et diran que la vida
és massa curta per a parar-te
a pensar en això.
Poc a poc em consumiré
per a acabar sent no res.
Tan sols cendres, i poc més.
Solament el fum en quedarà
com a mostra de ma existència.
De que algun dia, amb tu he estat.
El foc em farà mal.
Em cremarà cada racó,
cada part del meu cos.
Però estic dispost
a suportar això i més.
I quan de mi
tan sols una petita part
siga el que en quede,
de mi et desfaràs,
em rebutjaràs
com ja has fet
amb els meus predecessors.
No. Però estic a una capsa
junt amb altres dinou millors que jo.
Sé que a mi mai em triaràs.
Jo seré eixe que es queda
al paquet quan el perds.
O pot ser jo siga el que regales
quan algú te'n demana un.
O pot ser decideixes deixar-nos tot just
quan ja tan sols quede jo dins el cartró.
Qui pogués ser una cigarreta per poder passar tota ma existència entre els teus llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada