Somni.

  Ja fa dos dies seguits que tinc el mateix somni. Sempre comença igual. Em desperte en mitat del mar, gitat sobre un tros de suro. No puc moure'm, perquè el suro és molt fi i es trencaria si ho fera. Escolte veus, i això em fa pensar que no estic sol. Però no reconec ninguna d'eixes veus. El suro avança en direcció contraria a la que jo estic gitat, per el que no puc veure cap a on vaig. I, a més, el sol em pega de cara. El que vol dir que ni tan sols puc veure l'ombra del que tinc a l'esquena. 

  Aleshores, escolte la sirena d'un vaixell, i unes mans m'ajuden a eixir del suro i a pujar a un bot. És una xica que no conec. Estem eixa xica i jo soles al bot. El bot està lligat a un vaixell immens que preten arrastra-nos. De sobte, el vaixell gran comença a avançar però nosaltres ens quedem quiets. La soga que unia el bot al vaixell no estava lligada. Per a quan me n'adone, ja és massa tard. L'extrem de la corda és ja massa luny per a que el puga agafar. 

  La xica que m'acompanya descobreix que a dintre del bot hi han dos rems, i comencem a remar els dos en la direcció en la que se n'ha anat el vaixell gran. No tardem en cansar-nos fins al punt de no poder continuar. Llavors em diu. «Treu-te la roba. Tota». M'explica que vol fer una vela, i que per això necessitat tota la roba que portem el dos. Per algun motiu ho veig lògic i accepte. Tenia ella raó. En un moment plantifica, encara no sé com, una vela, i no li sobra ni una peça de roba. 

  Quan duem sobre un parell d'hores a mercè del vent, ens quedem mirant-nos, no als ulls, això no ho puc fer per algun motiu, però ens quedem mirant-nos i comencem a enrotllar-nos. Quan me n'adone, estam encallats a una platja on oneja una bandera roja amb un estel verd. Gire un poc la mirada, i veig dos peus dels que naix una ombra allargada per tota la sorra. No mire cap a dalt. No em cal. Reconec perfectament l'ombra. Aleshores veig caure, el que jo deduisc que són, dues llàgrimes sobre la sorra. Llavors l'ombra pega mitja volta i se'n va. 

  I de sobte estic jo, altre cop en mig del mar. Però aquest cop estic tot sol, i sure sense cap bot ni cap tros de fusta. Sure tan sols amb el meu cos. I veig que el Sol i la Lluna esta un al costat de l'altre, i somriuen mentre veuen com vaig enfonsant-me poc a poc i quedant-me sense aire.