Al bressol d'unes línies

És al bressol d'unes línies, que em venen milions de records inconnexos a la ment. Alguns reals, i altres que només han passat dins el meu cap. I és que és al bressol d'unes línies, que res tenen que veure, però que sempre em porten esta mena de records. És al bressol d'unes línies, que sent fred i calor dins el meu cor, i que una llàgrima mulla el meu somriure. És al bressol d'unes línies, que vull desfer-me dels meus principis, i acabe reafirmant-me en ells. És al bressol d'unes línies, que em sent un idiota, un farsant, un estúpid. És al bressol d'unes línies, que es mostren al meu voltant un tall d'imatges. Unes imatges de les que es destil·len amargs licors per a ser beguts durant les llargues nits a alta mar. És al bressol d'unes línies, que les muses dansen al meu voltant. És al bressol d'unes línies, que necessite tancar el llibre per a poder respirar, més que siga tan sols durant un instant...