La cucaracha és un insecte, el qual ens dona fastig. sempre que el trobem a algun lloc, no podem evitar, el voler eliminar-la. Però l'altre dia, el meu interès per aquest animalet, es va incrementar notablement. Ara va i resulta, que va ser l'única forma de vida que va sobreviure a la tragèdia de Txernòbil. O siga, que el possiblement, animal més repugnant de tots, és immune a les radiacions, i per tant, a l'holocaust nuclear.Des d'aquell dia, cada vegada que escolte al president d'un país, assegurant que l'energia nuclear és segura, i que el seu país va a continuar invertint en ella, a mi m'agradaria ser una cucaracha, i aparèixer de sota del seu bany, mirar-lo als ulls, i amb veu molt dolça dir-li:
-Pobre humà, sempre tant ignorants. Em teniu fastig a mi, i no us heu mirat mai al mirall.Estàs jugant amb la seguretat de quasi tots els éssers vius del teu país. I et preguntaràs per que dic quasi. Dic quasi perquè jo, jo no patiré cap mal per culpa la teva avarícia. Jo, jo m'autoproclamaré rei de les que ara són les terres que tu "governes". Jo, jo i la meva espècie, serem els únics supervivents de la teva avarícia, i les teves ganes de no escoltar al poble que et diu, que no vol centrals nuclears al costat del col·legi dels seus fills. A de més, la carn que en quedarà, no servirà ni per a alimentar a les meves germanes, serà carn contaminada, carn corrompuda, ni tan sols se vos podrà enterrar a molts de vosaltres... jo de tu m'ho pensaria molt be, avanç de continuar en el teu projecte nuclear. Perquè, ja no tan sols els humans morireu... també moriran, des de el gos més gran, fins la papallona més petita. també moriran, des de el gran xop, fins el preciós roser. Mataràs al pi, i a les oronetes, i els poetes no tindran en que inspirar-se. tot el que era vida i verd es convertirà en marfil, i en negre...