“...una lágrima que se escapa, tiemblas.”
Una pregunta tortura les meues nits. No em deixa dormir. Una última pregunta que m’agradaria fer, però no faré. I esta pregunta és: “què hauria passat?”
Què hauria passat
si no fos un bocut?
Què hauria passat
si aquella negra nit sense Lluna
el cansanci no haguera fet fallar
la meua autocensura?
Què hauria passat
si després d’aquell implícit no,
ho hagués pogut oblidar tot?
Què hauria passat
si la vesprada anterior
aquella tonteria
no haguera fet rebentar
tota aquella acumulada frustració
que em va fer enfadar?
Què hauria passat
si tinguera dos collons?
Què hauria passat
si fora més empàtic?
Què hauria passat
si fora un psicòpata?
Què hauria passat
si fora més simpàtic?
No puc evitar preguntar-me
si de alguna manera
la vaig espantar.
Si d’alguna manera
haguera pogut funcionar.
Si d’alguna manera
em vaig posar a córrer
abans de saber caminar.
I, no puc evitar preguntar-me:
què passaria
si tinguera ous
per poder preguntar
directament tot açò?
Existeix quelcom que em fa pensar
que pot ser tot hauria anat millor
si hagués estat callat.
Ara vull anar a dormir.
No perquè estiga cansat,
sinó perquè em necessite evadir.
Dimitri
Stravinsky
Quién sabe, tal vez, pero siempre quedará esa duda, como en todo.
ResponEliminaM'agraden els tres últims versos :3.
ResponElimina