No patisc per tu. No és culpa teua. Patisc per
mi. És sols culpa meua. Ja veus qui em manava enamorar-me d’algú, que era més
que evident que mai m’estimaria, al menys d’aquella manera. Però tranquil·la.
Tu ja has fet més del que deuries haver fet. Andreu Martín i Jaume Ribera van
dir a El diari vermell flagrant que: “Si
estimes a algú, deixa'l lliure: si torna a tu, és que t'estima; si no torna, és
que mai no t'ha estimat. Si per ser lliure necessites un esclau, la llibertat
no té cap sentit ni valor". No vull que per llàstima, ni per efectes de l’alcohol,
sigues la meua esclava. Et vaig deixar anar i no has tornat, i això ha
confirmat les meues sospites. Mai no m’has estimat. Però què li anem a fer. No
està en poder de ningú canviar això.
Tonteries que se'm pasen pel cap. No hem feu molt de cas. Si publique ací els meus versos és perquè el porno no deixa lloc al meu disc dur per a documents de Word.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada