dilluns, 16 de gener del 2012

Petites palles mentals de un pseudointel·lectual

Ja sé que no vos interessa, però jo soc més feliç si ho publique.

Kum kum. Kum kum.
Escolta els batecs del meu cor.
No ho reconeixes?
És aquella cançó que et dona nom.
La de la pel·lícula que tothom ha vist,
però que poca gent compren.
La que gràcies a tu,
ara sé, i puc comprendre...

--------------------------------------


Fugaç ha sigut l'instant,
en que la teva llum
els meus ulls ha fregat.
Fugaç, però suficient,
per a que en quedara
totalment enlluernat.

--------------------------------------

Visc enamorat de una rosa.
Jo, que soc un capullo,
que tan sols aspira a no fer nosa
fins que em toqui plenar la fosa.

--------------------------------------

Tristesa, felicitat,
tan petita és la frontera que els separa,
que no saps mai
la llàgrima d'on ve, i on anirà.

--------------------------------------

Eixe cop que et dones contra la terra, quan te n'adones que els àngels també porten roba interior.

--------------------------------------

Dimitri Stravinsky

9 comentaris: