Per què?

Volia anar a fer unes birres amb els amics, a escoltar bona música i oblidar-me de tot. He arribat a local, i n'eren pocs els que hi havien, i poc a poc se'n han anat anant. Quan m'he donat conte passaven de les set. Jo i un amic se'n hem anat un pub on tocava el grup de un amic. No era el que m'esperava al principi de la vesprada, però em donava igual. S'hem quedat fora xarrant amb gent perquè encara no havien començat. He vist entrar una de les seves amigues. Això m'ha donat prou mala espina. Donava igual, el concertet anava a començar. M'he demanat una Heineken, perquè estaven cambiant el barril. Dos putos euros amb vint m'ha costat la birreta. Llavors, ha entrat. Per què? Ella sabia que estaria allí. Tants locals que hi han al poble, i tenia que vindre a el que ella sabia que estava jo. La veig. Faig com si no, i deixe que siga ella la que em saluda primer. Em saluda amb un "Lluís!". Faig com si no la sentira, i insisteix dos cops més. Al tercer em gire. No li dic res. No crec que haja funcionat, però intente fer veure que no m'agrada la seva presencia. Em gire i done un trago a la gelada botella de 33cl. El grup comença. Només comença, admire la Fender i la Gibson que tenen els guitarres. I quan acaben la primera cançó, maleesc al solista, a la cantant i al bateria, peruqè sé que mai tocaré com ells. I no és perquè no ho haja intentat. Sé que està allí. Note la seva presencia com si fos la de la mort que em tira l'alé al bescoll.  Faig un trago a la cervesa, em gire un instant per mirar-la, ella s'en adona, em torne a girar i faig un altre trago. La cervesa no és el més amarg que note en eixe instant. La seva penetrant mirada. Repetesc el ritual durant tot el que em dura el botellí. No em dura gairebé no res. Necessite més cervesa. Aquet cop em demane una canya. Sempre he preferit la canya. És més barata i sap millor.  Amb el index acaricie la vora del got, faig un altre trago, em torne a girar, la torne a veure, pot ser ella se'n adona, o pot ser estiga fent dues besades a un noi com a senyal de salutació. Jo torne a la meva posició i torne a beure. No faig ni un trago sense repetir tota l'operació. El local està de gom a gom. Quan me l'acabe necessite més cervesa. No tinc prous dines. Cada cop que algú em colpeja l'espatlla, jo, inconscientment pense que és ella, que ha vingut per dir-me quelcom. Mai és ella. En contra de tot el que volia fer, cada cop recorde més tot el que volia oblidar. El grup continua tocant. Jo intente enfonsar-me en la música. És impossible. Toquen "Knocking on heavens door". l'única cançó del repertori de la banda que realment volia escoltar. Quan acaben desidisc anar-me'n. Ella, que estava sentada a la porta em crida. Jo passe de ella. Des de fora escolte "sweet child o mine". No ho puc evitar. Torne a entrar. S'acaba la cançó i me'n vaig. Però abans ella em colpeja l'espatlla i amb la mà em diu, adeu...