diumenge, 22 de gener del 2012

Elegia a mi mateixa.

Llavors, per què?
Ni tan sols jo em respecte?
No he tornat a dormir tranquil.
Aquella ombra sempre em seguix.
Des que va saber tot el que sap.
I no sap ni la mitat.
Però si em seguix, és per cula meva.
Jo li deixe les marques de color groc
al meu darrere.
Ella te ales, i sobre vola ma anima mortal.
Jo porte aquet pes,
que he d'arrastrar com un animal.

Dimitri Stravinsky

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada