Un sambori de color de Rosa.

 Havia arribat el dia. S'havia dutxat, s'havia afaitat, s'havia rentat les dents... La veritat és que feia molt que no s'afaitava, i havia perdut ja el compte de setmanes que feia que no es rentava les dents. Però la nit ho requeria.  Només eixir de la dutxa, havia estat més de una quart de hora davant el armari, amb el barnús posat, mirant quina roba havia de posar-se. Fins i tot per a escollir la roba interior. Això no era gens normal en ell.  Avanç de enfilar els peus dintre de les sabates recentment netejades, s'havia estat mirant en el mirall, intentant recordar qualsevol cosa que se li pogués haver oblidat. Va tancar la porta ràpidament. Feia tard al sopar de empresa. Tant de perfeccionisme li havia passat factura.

No duia ni tres mesos treballant en eixa empresa. A males penes havia aconseguit fer amistat amb els seus companys. Sabia que no anava a durar molt més, ja que les coses no anaven del tot bé, i ell havia sigut l'últim en entrar. Però, tot i això, ell volia anar a eixe sopar. Era la primera, i possiblement la última, oportunitat que tenia per parlar amb ella. Ella. Rosa li deien. No tindria més de vint anys. Era la recepcionista de l'empresa de publicitat en la que ell treballava passant a net les il•lustracions dels seu superior. Rosa no era un estereotip de dona atractiva. No era la típica xica amb un pits més o menys prominents, fines i llarguíssimes cames, i tot això que se sol veure per televisió. No. Ella no era així. Ella era diferent a totes les demés. Tenia quelcom inexplicable, quelcom visceral, quelcom que les altres dones no tenien, i els altres homes no sabrien apreciar.

Va arribar tard al restaurant. Ja estaven tots asseguts al voltant de la llarga taula. Es va sorprendre molt, que a la única que tirava de menys. La única que no hi estava era Rosa. Va pensar que ella també arribava tard. Es va seure a una de les dues cadires que hi quedaven lliures. Tot el món, va fer un crit felicitant-lo per la seva puntualitat. Només es va sentar ell, la gent va començar a demanar el sopar. Va preguntar si no esperaven a Rosa. Li van respondre que no podia vindre. Que a última hora, li havia eixit un compromís. Ell va maleir tot el temps en el que havia estat preparant-se. Va maleir el aftershave, la pasta de dents, el armari, les sabates acabades de netejar, tot.

Agrairia comentaris dient que vos sembla. Es que he de entregar-ho acabat. Açò només és el principi.