Jo, jo i jo

Sóc el suïcida que no s’atreveix a saltar; l’heroïnòman que li té por a l’agulla del practicant; l’àngel caigut que volia ser bo, però que no l’han deixat; l’últim cigarret d’un condemnat.
     Sóc la fam, la mort, la guerra i la victòria. Sóc l’enveja del que no té res que envejar, la gola del que res no pot menjar, la supèrbia del que no és ningú, la luxúria d’un castrat, la ira d’un missatger de la pau, l’avarícia del que ja no pot tindre res més, la peresa dels que poden salvar el món amb la força del seu treball.

     Sóc el sentiment de culpa del que no té cula de res. Sóc l’estima que mai ningú correspondrà. Ho sóc tot, i alhora no sóc res.

I és que ho sóc tot, perquè per tu seria qualsevol cosa, la que tu volgueres, fora la que fos. I no sóc res perquè això és precisament el que vols que siga, res de res.

Jo, jo i jo. Jo només existisc per tu.