DimStra

Què és l’amor? existeix l’amor? és a cas una simple il·lusió o un trastorn, o per altra banda és un sentiment real? Doncs no ho sé. Però jo preferisc pensar que sí existeix, que és un sentiment profund i irracional, perquè si no li he dedicat massa línies, temps i llàgrimes a no res. L’altre dia discutint em van dir que l’amor no et lliga a una altra persona com si fossis el seu esclau.  També em van dir que la màgia poc a poc s’esvaeix, i que quan comença a desaparèixer comencen a vindre els problemes per culpa de les teues clavades de pota (qui m’ho va dir diu haver-la cagat ja dos cops). Jo, personalment, crec en l’amor romàntic de Bécquer, però també em van dir que això era “cursi”.  També és cert que en general se’m dóna millor la teoria que la pràctica, i potser és per això que m’agrada el romanticisme de Bécquer. Any way.

     Ma pensa, que l’amor és irracional, diferent per a cada persona i situació, pràcticament inexplicable¹. Un bon amic meu va dir que l’amor no es veu igual si és correspost que si no. Eixe és un matís en el que encara no hi havia pensat², i hi estic d’acord. Mai valoraràs igual una cosa que ànsies o per la que has tingut que lluitar, com una cosa que ha sigut bastant més fàcil d’aconseguir, tot i que després hages de lluitar per fer-ho sobreviure. I no estic d’acord, però gens d’acord, amb la gent que pensa que Bécquer és cursi. El que s’ha de sentir per a poder escriure com ho feia ell ha de ser profund, profund i real. Jo no escric ni una milionèsima  part de bé de com escrivia ell, però sé el que és escriure cartes amb sang. Però si per a cada persona l’amor és diferent, és normal que no l’entenguen si no han sentit mai el mateix. Amb açò no vull dir que no haver sentit el mateix és no haver-se enamorat mai, ni ser pitjor persona ni més ignorant. I respecte a el de ser esclau de l’altra persona, depèn del tipus d'mor que sentes. No vull dir ni més for o més fluix, ni millor ni pitjor, solament diferent.

    També açò ho escric jo que no tinc ni puta idea. Ja veus per què collons m’he sentat davant del teclat i he pensat que sóc suficientment sabut en aquest tema com per a escriure sobre ell. Però també és cert que aquella discussió em ronda el cap des que a vam tenir.

_______________________________________________________________________________

^1­­Això d’inexplicable ho dic coma una característica mentre l’intente explicar. Què collons que tinc, eh?

²Si no havia pensat en eixe matís és perquè fins ara no he sentit mai un amor correspost. Sóc de mires curtes, molt curtes, massa curtes, i si no m’ha passat a vegades no ho contemple. Ho sent.