Sóc un gos vagabund, del que ningú ja no se’n recorda.
Una gota de pluja àcida que corroeix la pell d’algú. Un llàgrima amarga. Un gra
de sorra d’una platja sense mar. Les petjades que deixa la mort d’algú a un
desert. Sóc una perdiu que cau en picat amb un perdigó clavat, un núvol negre
que porta una estrepitosa tempesta. Sóc una roca que dormia, fins que em van
llançar contra els vidres d’una església. Sóc insults mesclats amb paraules
d’amor soltats amb unes copes de més que acabaran amb una amarg adéu. Sóc la
pol·lució que et fa tossir. Sóc aquella droga que ha matat el teu amic. Sóc
aquella droga que et matarà. Sóc el ocàs que porta darrere la teua última nit.
Sóc una rosa sense pètals. L’espuma de la teva última cervesa. Sóc el despertar
tot sol després d’haver-te xitat amb companyia. Sóc el despertar tot sol al matí
de cada dia. Sóc l’estel que guia els vaixells cap al naufragi. Sóc el barrot
que tanca a un condemnat. Sóc l’huracà que arranca els arbres, i les teulades
de les cases. Sóc el hivern rus, que no deixa vida al seu pas. Sóc un petó
rebutjat. Sóc una pintura feta amb sang, una cançó composta amb els crits dels
oblidats. Sóc el cor que ha parat de bombejar.
Tonteries que se'm pasen pel cap. No hem feu molt de cas. Si publique ací els meus versos és perquè el porno no deixa lloc al meu disc dur per a documents de Word.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada