El meu nom.

  El meu nom es sent estrany. Alguna cosa desconeguda recorre les seues lletres. Es sent realment bé, i això no és normal en ell. El que li passa, és que està escrit amb una cal·ligrafia pràcticament perfecta. Està acostumat a estar a la part superior dels exàmens, escrit amb una lletra espantosa, o a la part final dels treballs, escrit a ordinador. Però en este cas, està escrit a bolígraf, i amb una lletra preciosa, que fins i tot s’entén! I a més, porta els accents sobre la “í” i la “é”, que de normal se li sol oblidar a la gent.  

  I el millor és que això no és tot. Per primer cop en molt de temps no va seguit de paraules amargues, ni té connotacions negatives. Per primer cop en molt de temps es sent orgullós de estar on està. Per primer cop en molt de temps, es sent millor escrit que pronunciat. Per primer cop en molt de temps... no intenta esborrar-se a si mateix.