El meu cor batega més fort que mai. No més
ràpid, però sí més fort. Sent cada batec a cada centímetre del meu cos. Puc
sentir la vida recorrent les meues venes en forma de sang. Em sent immortal.
I sent tot açò perquè puc sentir un altre cos
en contacte en el meu. Puc sentir la seua pell fregant amb la meua. Puc sentir
els seus moviments, com si fossin els meus. Puc escoltar cada paraula abans de que la diga. Puc veure a traves dels seus ulls. No em cal respirar, ella respira per mi. Puc sentir la seua calor, com creua
des del seu cos cap al meu, i es desplaça fins a la punta dels meus dits, que
ara també són els seus. Sent com els pels de la nuca se m'ericen. Sent com el
meu nas fa mil espurnes, i com aquestes espurnes intenten desplaçar-se cap al llagrimall.
Però no. No pense plorar, ni tan sols d’alegria. No. El únic que vull en estos
moments és que aquest instant no acabe mai. M’agradaria allargar açò tota l’eternitat.
Però sé que acabarà, i que després tan sols quedarà
el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada